HOMEOPATIA i OSTEOPATIA PEDRIÀTICA

HOMEOPATIA:

    La homeopatia és un sistema de medicina alternativa que utilitza remeis sense ingredients químicament actius, en dosis mínimes. Les seves substàncies produeixen un efecte semblant als símptomes de la malaltia a combatre, amb el que s’activa la pròpia resposta metabòlica. Però no només serveix per a afeccions físiques sinó també psicològiques i emocionals.


OSTEOPATIA PEDRIÀTICA:

    La Osteopatia està especialment indicada en nens, ja que l’etapa des del naixement fins la pubertat és la que més acusa les influències internes i externes. En ser en aquests anys on l’evolució i creixement és encara un fet, on nombroses estructures estan en formació i consolidació, és el temps on l’Osteopatia pot aportar avantatges definitives. El nen té uns potencials altíssims d’adaptació i correcció. Aquests són aprofitats per l’osteòpata, per incidir de manera subtil, suau, gens agressiva i amb un profund respecte per la naturalesa innata de l’infant.

    La Osteopatia és com la Homeopatia dues disciplines que poden ajudar el nen en nombroses patologies i que no presenten cap efecte secundari ni nociu.

    La Osteopatia Crani-Sacral en nens pot treballar signes tan habituals, i de vegades poc tinguts en compte com els següents i que poden tenir origen en desordres en la capacitat de mobilitat dels ossos cranials o en tensions fastials perifèriques, sense que això sigui considerat com a “patològic” per la medicina convencional.
Anomenem alguns d’ells:

– Plor excessiu abans dels àpats, potser no és un rebuig capritxós al menjar, és possible que el nen estigui intentant informar-nos que el seu diafragma està en espasme i que menjar suposa un esforç per una falta d’obertura del conducte esofàgic del diafragma.
Moltes vegades la causa pot estar lluny de la zona visceral digestiva i trobar-se relacionada, per exemple, amb el nervi responsable de les funcions neurovegetatives digestives, el nervi vague, en la seva sortida cranial, en el forat posterior entre els ossos occipital i temporal. Compressions en aquesta zona poden alterar la funció digestiva, ser causa de nàusees i altres alteracions.
L’osteòpata pot corregir aquestes tensions i millorar la relació entre nen-aliment.

– Dificultats a conciliar el son, poden ser degudes a compressions cranials subtils que alteren els processos circadiaris de l’ hipotàlem.
L’osteòpata allibera aquestes compressions i facilita la inducció del son.

– Aquesta tendència que no agrada en moltes ocasions als pares de veure que el nen es xucla el dit en una edat ja avançada, és un mecanisme inconscient per intentar bombar al paladar i corregir alguna disfunció de la volta cranial que pot estar repercutint en tensions en altres parts del cos. El reflex de succió, és una tècnica inconscient del nadó per facilitar el bombament cranial, després de la compressió soferta pel part. El manteniment d’aquesta acció en els anys següents per part del nen, pot ser una manifestació que hi ha alguna necessitat de mantenir els bombaments.

– Un dèficit d’atenció o dificultats en l’aprenentatge o problemes de comunicació poden ser deguts a petites alteracions cranials.

– Certes postures que adopta el nen, per exemple en estudiar, i que de vegades observen els pares, és moltes vegades el sistema de compensació natural que troba el nen a desviacions de la columna que s’estan produint.
L’osteòpata pot detectar-les i determinar si l’origen és cranial, per exemple, per una lleugera torsió de l’occipital, que provoca la rotació de la primera cervical amb el qual s’articula. Aquesta rotació de la vèrtebra provocarà l’adaptació de les següents, podent ser causa de escoliosi.
Per tant, el treball osteopàtic no només està enfocat a nens amb trastorns clars, on els símptomes es fan evidents, sinó també per aquells que ploren més, els costa menjar o dormir, que són més proclius a contraure malalties, etc. De vegades s’accepta que aquest nen és d’una determinada manera, sense buscar la causa i, per tant, sense buscar el remei.

De vegades només es treballa de manera preventiva, per evitar que petits trastorns es converteixin en malalties serioses en un futur.
La informació de les postures intrauterines és de gran ajuda per al osteòpata en el tractament post part.

En cas de dany prenatal, és indispensable tractar el nadó tan aviat com sigui possible, dins de les vint hores següents al part.
Aquesta primera intervenció és tan important com les visites periòdiques durant els primers anys de creixement, al mateix temps que es fa un seguiment amb el pediatre.
Les fontanel•les cranials es tanquen cap al final del segon any, i el cervell triplica la seva mida en aquest temps. El còrtex cerebral no està format encara fins als dos primers mesos de vida, és a dir la part cognitiva del nadó està per desenvolupar-se, i per tant podem ajudar a que el desenvolupament neurològic en aquest temps sigui òptim.

El treball d’un osteòpata consisteix a equilibrar les membranes, sutures i líquids, per tal d’evitar una afectació en el creixement del cervell subjacent.
Amb l’osteopatia cranial s’actua sobre el sistema nerviós (també sobre els nervis cranials); sobre la limfa, per tant sobre el sistema immunitari, sobre cadascuna de les estructures del cos i sobre el sistema vascular.

Les lesions cranials afecten el cinturó escapular i pèlvic, ja que el cos posseeix fàscies que interrelacionen estructures a diferents nivells, per això mai hi ha lesions aïllades.
És important l’observació per part dels pares: si el nen mou els dos braços i cames de la mateixa manera, si és inquiet o tranquil, si aprèn a parlar aviat, la seva forma de caminar, etc. Totes aquestes dades ajuden el osteòpata en el seu treball.

Algunes de les indicacions per al nadó, seria en els casos següents:

      • Alteracions traumàtiques òssies, com ara subluxació congènita de maluc, problemes del paladar associats al llavi leporí (en el treball sobre el maxil•lar post quirúrgic), deformació cranial, etc.

      Altres alteracions “no traumàtiques” com:

      • Mala oclusió dental
      • Problemes de succió de llet materna
      • Estrabisme
      • Sinusitis
      • Mal de cap
      • Problemes de vies respiratòries
      • Restrenyiment / Diarrea
      • Problemes de comportament i aprenentatge
      • Trastorns del son
      • Hiperactivitat
      • Escoliosi, etc.